Les arts escèniques han tingut sempre la salut mental com a temàtica d’interès. La narració de vides i experiències singulars, l’existència, la marginalitat, la bogeria, les pors. Però quina és la raó i alhora fa la diferència amb el que està reflectint la cartellera teatral en aquests moments i l’eclosió d’espectacles relacionats amb aquest tema?
No hi ha dubtes que la salut mental ha irromput a les nostres conversacions com potser no s’havia donat anteriorment i que, per altra banda, la creació artística local està també relacionada amb les polítiques públiques on la salut mental està cada dia més present. Però hi voldríem anar més enllà.
Observant amb una mica més d’intuïció que de rigor històric, ens atrevim a conjecturar que al drama existencial, al patiment individual i a la nostra comprensió generalitzada en la qual vinculem la salut mental al diagnòstic psiquiàtric, estem sumant una perspectiva política, col·lectiva i quotidiana. Estem evolucionant cap a una mirada on la salut mental no és només territori reial a Dinamarca ni té lloc a les 4.48 de la matinada. Les arts escèniques estan fent una revisió de la idea que com a societat tenim de la salut mental.
A l’espectacle A la deriva (Marta Montiel/Elies Barberà/Lara Díez Quintanilla), podem sentir testimonis a través d’un dispositiu Verbatim d’una diversitat de veus, diversitat de perfils, diversitat d’experiències i diversitat, com expressa el poema de la Princesa Inca, de veritats, o més aviat, absència d’elles. Ja us podeu guardar la data 2 de juny per venir a veure l’espectacle en el marc de la desena edició de l’Altre Festival!
La revista TeatreBarcelona visibilitza La transformació de la salut mental a través de les arts escèniques.
