Programa

Consagrada, el fracaso del éxito és un biodrama que parteix de la història personal de Gabi Parigi com exgimnasta olímpica de la Selecció Nacional. Què hi ha darrere de l’èxit i de les medalles? Com elabora una nena la pressió de periodistes, entrenadors i familiars quan competeix representant al seu país? Quins són els somnis, les pors, els desitjos en tornar-se adolescent? Què ens revela el cos d’una atleta adulta? L’humor, l’acrobàcia i el teatre físic i de text es fondran en el cos-canal de la intèrpret, que convidarà els espectadors a desfer camí des dels seus propis sacrificis o zones sagrades. I la pregunta que quedarà latent serà: què es fa amb tot això?

Marte (el paraíso terrestre): Com veuríem la Terra si només fos un record llunyà, una llegenda? En aquesta història, els i les «extraterrestres» no són criatures de galàxies remotes, sinó els descendents dels primers éssers humans que van abandonar el planeta. Un creuer inoblidable: Benvingudes i benvinguts al nostre creuer inoblidable! Aquí hi som, ara mateix, flotant sobre el mar. El mar: una massa d’aigua salada immensa, plena de plantes, d’animals, que alhora contenen els seus organismes vius propis.

Mishima han fet florir (i per triplicat) La nit de les roses, tret de sortida de la seva gira d’estiu i una nova oportunitat per gaudir de la tremenda solidesa d’un directe que és comunió i és catarsi. En el tercer aniversari del seu darrer àlbum, L’aigua clara (TRIS, 2022), David Carabén (veu i guitarra), Dani Vega (guitarra), Xavi Caparrós (baix), Alfons Serra (bateria) i Bernat Sánchez (teclats) guarden fidelitat a la distància curta, al contacte estret amb l’audiència, a la comunicació horitzontal d’un repertori que ja és històric. A més, Efectes Secundaris acompanyen la inauguració. Un grup musical que ja porta més de deu anys d’existència. El seu estil passa pel blues, el rock i el pop.

La consciència mediambiental, Flora, ha cobrat vida i al costat de la seva parella, l’amo de l’empresa Ápagon, són activistes contra el canvi climàtic i convencen les persones més grans de la família perquè hi participin. Els i les filles i les seves parelles també són activistes LGTBIQ+. Així, tot comença amb una Kaliprotesta i continua amb una cosa greu que està per succeir…

La segona lliçó d’És bo xerrar de ment se centra en les distorsions cognitives, patrons de pensament negatius que poden alterar la percepció de la realitat i afectar el benestar emocional. Aprendràs a identificar aquests errors mentals, com el pensament polaritzat, la sobregeneralització o la catastrofització, i a entendre com influeixen en la teva salut mental. Reconèixer aquestes distorsions és clau per millorar l’autoconsciència i fomentar un pensament més racional i equilibrat. Aquesta lliçó ofereix eines pràctiques per superar aquests biaixos i prevenir problemes emocionals, promovent una ment més sana i resilient. Conèixer-les és el primer pas cap al canvi!

Diària-Ment: El dia a dia del diari i el dia a dia de la nostra ment, els records, les històries, els desitjos, les veritats i les mentides. Treure punta: Expressa’t és el nom del taller de teatre de l’Associació Arep que, des del setembre de 2024, porta a terme un grup de persones del centre amb la finalitat de deixar-se anar i expressar-se a través del teatre. Sota la batuta de la dramaturga Elisenda Guiu i en el marc del programa Barraca XXI promogut per la Fundació SGAE, el grup ha anat treballant diferents escenes a partir de les seves inquietuds i d’algunes anècdotes viscudes.

El presentador presenta, la pintora pinta, el vigilant vigila, la cuinera cuina, el rei regna, el bufó bufoneja, i la reina… la reina s’avorreix, s’avorreix moltííííííssim fins que, per art d’inspiració confusa i ciència infusa, troba una solució per entretenir-se: fer teatre. Però no pot fer-ho sola, és clar, i recorre a l’ajuda de totes les persones que hi ha al seu voltant, públic inclòs. Aconseguirà divertir-se? Alucinar-T presenta el seu primer espectacle per a tota la família. No us el voldreu perdre!!!

Consagrada, el fracaso del éxito és un biodrama que parteix de la història personal de Gabi Parigi com exgimnasta olímpica de la Selecció Nacional. Què hi ha darrere de l’èxit i de les medalles? Com elabora una nena la pressió de periodistes, entrenadors i familiars quan competeix representant al seu país? Quins són els somnis, les pors, els desitjos en tornar-se adolescent? Què ens revela el cos d’una atleta adulta? L’humor, l’acrobàcia i el teatre físic i de text es fondran en el cos-canal de la intèrpret, que convidarà els espectadors a desfer camí des dels seus propis sacrificis o zones sagrades. I la pregunta que quedarà latent serà: què es fa amb tot això?

La Remós Band és una banda inclusiva que, mitjançant la composició i execució musical de peces pròpies, tracten la quotidianitat dins del món de la diversitat funcional. Entre els seus temes, títols com El mundo está loco, Diversidad funcional, Los fogones de Peter, Amanecer pirenaico, Nuestro planeta, etc. que s’estan convertint en cançons de referència al seu entorn.

Aquesta actuació es planteja com una col·laboració entre Remós Band i Coro Arcadia d’Osca.

Un grup de titelles cobra vida per dur-nos a un viatge màgic. Popurri de titelles són històries captivadores, cadascuna amb la seva pròpia essència i dramatisme, que exploren l’amistat, la poesia i la màgia dels somnis, transformant el que és quotidià en extraordinari. Amb riures, sorpreses i moments de reflexió, cada història s’entrellaça amb la següent, creant una atmosfera d’emocions i ensenyaments.

Una banda de lladres decideix crear la màquina de robar perfecta per atracar un banc. Tanmateix, l’aposta no els surt com desitjaven perquè el robot té els seus propis plans i el botí acaba desapareixent.

El grup de cant Coral Roselles s’ha format a partir d’una activitat del Club Social de Sarrià-Sant Gervasi. La seva finalitat és passar una bona estona cantant i aprenent cançons, per després poder mostrar tot allò que han après.

Màsterxof. En Pol demana una prestació per a menjar i li ofereixen fer un curs de pastisseria professional. Al curs es troba envoltat de pastissers que el fan per a tenir una bona crítica d’en xef Xof, mundialment conegut. La màgia de Sant Joan. La nit de Sant Joan ens evoca a foc, estiu, la coca, petards, ballar… Una peça de teatre feta de fragments d’aquests records i amanida amb una dosis de màgia.

Núria Duran és una artista emergent en l’escena musical catalana, característica per la seva veu captivadora i presència escènica carismàtica. Francisca Mujica presenta “Dos vidas y un cuerpo“,  una creació escènica biogràfica-documental sobre el dol migratori, protagonitzada per dones llatinoamericanes. Move in Vein presenta m’[əβítə] un crit, una peça que combina la dansa urbana i contemporània amb la poesia escènica, i la música clàssica i electrònica feta
en directe. Cláudia Simone presenta el seu llibre Que maluquice é essa? Escrevivência
preta Cênica: CORPOralMENTE, mulheres negras, saúde mental no Teatro das
Oprimidas, fruit de les seves investigacions.

SESSIÓ 1: NÚRIA DURAN a les 18.30h i FRANCISCA MUJICA  19h.
SESSIÓ 2: NÚRIA DURAN a les 18.30h i FRANCISCA MUJICA  19.30h.
SESSIÓ 3: NÚRIA DURAN a les 18.30h, MOVE IN VEIN I CLÁUDIA SIMONE a les 19h
* La franja “Dones i Salut Mental” ofereix la programació dividida en tres
sessions i només és compatible comprar entrades per a una d’elles. Totes tres
comencen a la porxada de la Fàbrica de Creació, amb el concert de la Núria
Duran. A continuació es divideix el públic segons la seva entrada.

Constantment prenem camins que ens porten a llocs nous. Habitem espais que, amb sort, es converteixen en refugis d’afectes. Carreguem un munt de coses que reflecteixen instants de les nostres vides. A partir de l’observació dels espais que habitem i del que toquem en la quotidianitat, hem construït una petita peça escènica plena de clarobscurs que és, en si mateixa, un retrat coral, inacabat, de com som nosaltres .

Performance culinària, sensorial i sonora, creada col·lectivament des de l’experiència amb els trastorns de conducta alimentària (TCA). Assistirem a un sopar farcit de vi, amb aperitiu, primer i segon plat i postres, acompanyat per una original banda sonora: utensilis de cuina amplificats, violí elèctric, sons generats per ordinador i breus narracions inspirades en els ingredients i les sensacions evocades per cada recepta.

L’espai escènic es transforma en una arena habitada per quatre performers amb la missió de construir la humanitat perfecta abans del final del Primer Acte. Les estacions estan disposades i cada acció està acuradament delimitada: en una mena de joc, proveeixen i construeixen, netegen i descarten. Només una finestra mostra el temps que s’esgota i els empeny cap a una espiral de somnis no adormits.

A Encaixar, onze intèrprets juguen amb caixes de cartó de diverses mides per retratar les diverses etapes vitals de les persones «normals», d’aquelles que encaixen sense problemes. Estocolm mon amour: Un grup de mestres que han comès un segrest, descobreixen que s’han equivocat de víctima. Quan intenten alliberar-la, la situació es complica perquè la segrestada veu el rostre d’un dels captors. Això provocarà un dilema que derivarà en tensions d’allò més divertides al grup.

Infernonautas: Diu l’Hezska Lauzone, protagonista d’aquesta història, no de la seva, sinó de la vostra: «No hay nada más sincero que la propia muerte. Infernonautas somos y en infernonautas nos convertimos. Era el momento, quizás ese momento triste, el de replantearse las maneras de afrontar el mundo. Lo social. Las tecnologías. La apariencia de la comunicación. Lo sordo. Lo vacío. Lo atroz. Y él vio que lo atroz era bueno». Aquí solo se canta ens transporta al món de la cançó, però d’una manera molt poc convencional. Partirem de la memòria col·lectiva, recuperant aquells temes del passat que han quedat gravats en les nostres ments i que formen part de la nostra història.

La producció The Fools’ Pilgrimage és una confessió profundament personal dels mateixos actors i actrius. Aquest espectacle grotesc explora un estigma ancestral que envolta la salut mental i la malaltia, qüestionant la seva percepció a través de les cultures i la història. “La bogeria no es pot limitar als límits de definicions precises, encara que el món estigui tan unit a venerar-la.” — Erasme de Rotterdam, Elogi de la Follia

Laboratorio Sonoro és un espai de creativitat musical format per persones derivades de diferents entitats de salut mental a Barcelona. Fa 7 anys que es realitza en forma de tallers a través de Ràdio Nikosia i Xarxa Sense Gravetat amb la direcció musical de Sergio Gonzalez (S.Taki). Mitjançant el joc, improvisació i experimentació sonora, les persones vinculades al taller han creat paisatges musicals únics, teixits amb històries, silencis i batecs.

La instal·lació romandrà oberta de 14.30 a 16 h i de 18 a 19.30 h. 4 passis de les performances (20’ cadascuna), a les 16 h, a les 16.30 h, a les 17 h i a les 17.30 h

Performance immersiva de dansa i instal·lació. Aquesta peça immersiva explora la fragilitat i la fluïdesa dels vincles humans mitjançant el cos i la dansa, inspirant-se en els estats de l’aigua, que es transforma i s’adapta constantment al seu entorn. L’aigua no és només una metàfora: és una presència viva, essencial, que ens travessa i ens sosté. Estem fetes d’aigua.

Cinc dones, cinc generacions. El aire que me habita és una peça de dansa contemporània que explora, mitjançant el moviment, les diferents etapes d’un viatge. Amb una mirada poètica, convida a reflexionar sobre aquells moments que ens defineixen, els anhels que ens acceleren i les expectatives que ens retarden.

Després de Cantar amb el cos i de Descobrir, el Grup de Dansa Pere Quart presenta La peça, fruit del taller setmanal que fan de la mà de Pere Faura. Ballem-nos és una peça col·lectiva creada amb persones que conviuen amb processos de salut mental. Què passa quan la realitat interna s’altera, quan el cos demana pas, quan el pensament s’accelera o es trenca l’ordre habitual? Acompanyem Diego Garrido en la seva última obra: Nunca bailaré solo. El ballarí ens proposa viatjar a la recerca de l’esperança perduda després d’una gran pèrdua. Por un momento. La dansa m’ajuda a sentir-me millor i a oblidar les veus dins el meu cap, la música em permet compartir amb altres persones, el grup m’ajuda a no sentir-me sola.

Després de Cantar amb el cos i de Descobrir, el Grup de Dansa Pere Quart presenta La peça, fruit del taller setmanal que fan de la mà de Pere Faura. Camí de pedresés un espectacle de dansa social per generar una mirada lliure d’estigma en salut mental. Until Death reflexiona sobre necessitar-se l’una a l’altra, de no sentir-se soles, de no abandonar-se. De travessar un camí desert, ferm i impermeable. I tu què vols? neix d’un diàleg corporal, d’una pregunta directa que interroga el nostre sentit més profund.

Atrapasueños és una obra teatral amb actors interns i exinterns del Taller de Teatre dels centres penitenciaris Las Palmas I i II, que entrellaça els fils subtils que vinculen realitat i fantasia, cadenes i evasió, desesperança i possibilitat. Una història que ens recorda que, fins i tot en els confins més ombrívols, el poder de la ment i de l’esperit pot alçar-se com un far, il·luminant la incessant cerca de redempció i llibertat interior.