La cultura com a espai de trobada – social.cat

Iniciem una nova col·laboració amb El diari digital de l’acció social a Catalunya Social.cat com a media partner de l’Altre Festival. Mar Barberà entrevista a Beatriz Liebe, impulsora i codirectora de l’Altre Festival en una entrevista que convida a conèixer més a fons els inicis del festival i els seus objectius.

Aquí et deixem tota la entrevista i també pots llegir-la aquí.

Un projecte que combina arts escèniques i salut mental, així és L’Altre Festival. Aquest certamen —que tot just ha celebrat la dotzena edició— reivindica la cultura com a espai de trobada, diversitat i inclusió. L’edició d’enguany ha reunit més de 40 propostes de teatre, circ, dansa, música i nous formats escènics relacionats amb la salut mental.

En aquesta entrevista, l’artista Beatriz Liebe —que forma part de l’organització des dels inicis— reflexiona sobre el paper del festival en la desestigmatització de la salut mental, especialment entre els joves, i defensa la necessitat de fer dels espais culturals llocs més accessibles i comunitaris.

Forma part de L’Altre Festival des dels inicis. Què la va portar a implicar-s’hi?

El que em va cridar l’atenció en un inici —i encara ara— és la manca de diversitat que hi ha en el sector cultural i artístic. Sovint és un àmbit molt limitat a determinats perfils de població. Per això, qualsevol iniciativa que interpel·li gent amb perfils diversos, sigui des de la salut mental o des d’altres realitats, em sembla interessant.

Quin és l’origen d’aquest festival?

L’origen del festival ve d’una companyia vinculada a la salut mental i al teatre comunitari, La Trifulga dels Fútils. Un dels organitzadors, el Manel, em va explicar que volien crear un festival que reunís companyies com la seva, del món del teatre aficionat. Ell sabia que jo venia de l’àmbit artístic i de seguida vam veure que el projecte podia anar més enllà: no només un festival de companyies amateurs, sinó un espai de trobada entre persones, llenguatges i maneres diferents d’entendre les arts escèniques. Crec que aquest és el tret identitari més fort de L’Altre Festival: hi conviuen companyies professionals, amateurs i propostes que no s’identifiquen amb aquesta divisió. És un punt de trobada des de diferents pràctiques artístiques.

“El festival defensa uns principis molt clars: la diversitat de llenguatges, de persones i de formes de comunicar-se”

L’esdeveniment reivindica la cultura com a espai de salut mental i inclusió. Quin missatge volen transmetre en aquesta edició?

En realitat, el rerefons és el mateix cada any, no busquem una especificitat sinó que seguim els principis que ens identifiquen. I el festival defensa uns principis molt clars: la diversitat de llenguatges, de persones i de formes de comunicar-se. Cada edició canvia sobretot la campanya de comunicació. A cada edició convidem un creador diferent perquè interpreti el festival des del seu llenguatge.

I quin és el llenguatge artístic d’aquest any?

Aquest any la campanya es diu ‘Com sona L’Altre Festival?’ perquè hem treballat amb un artista sonor; altres anys han estat il·lustradors o creadors escènics. Hi ha una frase que va dir el creador d’una companyia, el David, i que ens representa molt: “Volem sortir de la tirania del significat”. És a dir, no tothom interpreta o comunica de la mateixa manera, tenim múltiples maneres d’actuar i volem que totes aquestes formes siguin benvingudes, acceptades i no qüestionades.

Els joves són un dels col·lectius més afectats pel malestar emocional. Quin paper pot tenir un festival com aquest en les seves vides?

Crec que un festival és un punt de trobada. I les arts escèniques ho són encara més, perquè només existeixen si hi ha altres persones al voltant. Els joves han patit especialment una manera de viure molt marcada per la virtualitat i la pèrdua de vincle social. Per això, pensem que recuperar la presencialitat i el contacte és molt valuós per a ells. A més, les arts escèniques són un espai privilegiat per escoltar l’altre.

“Tenim pocs espais de qualitat on escoltar què senten els joves, què necessiten o què els passa”

Tenim pocs espais preparats per escoltar els joves?

Sí, definitivament tenim pocs espais de qualitat on escoltar què senten els joves, què necessiten o què els passa. El teatre obliga a escoltar. També és un espai de creativitat i experimentació. Aquest any, per exemple, programem Testimoni, una proposta creada per joves d’Alcover que trenca la relació convencional entre públic i intèrprets: el públic porta auriculars i es mou per l’espai. Les arts escèniques permeten explorar altres llenguatges, altres emocions i altres formes de relacionar-se.

Creu que els espais culturals continuen sent poc accessibles per als joves amb diagnòstic de salut mental?

Sí. I crec que, en general, també són poc accessibles per als joves sense diagnòstic. Perquè els espais culturals siguin realment acollidors, cal que hi hagi joves dins dels equips de direcció, programació i gestió. Nosaltres intentem incorporar aquesta mirada i la participació de la joventut sempre que podem, però encara tenim molt marge de millora. El problema és que hi ha poca producció jove, poc públic jove i poca programació dirigida a aquest col·lectiu. És un cercle difícil de trencar. Per això, quan apareixen oportunitats amb joves, nosaltres les impulsem, però encara ens falta teixir molta xarxa perquè no sigui un “bolet” cultural.

Sovint es parla molt de salut mental juvenil, però no tant de participació o creativitat. Per què és important que els joves siguin protagonistes?

Perquè no volem parlar “sobre” els joves, sinó amb ells i des d’ells. Per exemple, en la passada edició vam tenir projectes molt potents, com un sopar sensorial creat per joves amb trastorns de la conducta alimentària (TCA), que transformava l’acte de compartir menjar en una experiència artística i comunitària, en un acte d’amor. Quan els joves creen, proposen o ocupen l’escena, apareixen llenguatges nous, altres preocupacions i altres formes de relacionar-se. Cal generar espais on puguin decidir, crear i sentir-se representats. Que siguin ells els que dirigeixen, actuen i participen directament de l’acte creatiu.

Què aporta abordar la salut mental des de les arts escèniques i no només des de l’àmbit clínic?

El festival no contempla només la salut mental amb diagnòstic psiquiàtric. Sinó que té en compte la salut mental, en general, perquè ens travessa a totes les persones. En algun moment de la vida podem patir, cuidar algú o necessitar ajuda en aquest aspecte. Per això defensem una mirada molt més àmplia: cuidar la salut mental és parlar-ne, entendre-la, prioritzar-la i assumir-la com una responsabilitat col·lectiva. Durant molts anys ha estat un tema silenciat. Ara comencem a parlar-ne, però encara hi ha molt estigma.

Nota un canvi en la manera com les noves generacions parlen de salut mental?

La meva percepció és que les noves generacions parlen més de salut mental del que es parlava abans, i també de la  fragilitat. S’estan desestigmatitzant els dos conceptes. Els joves parlen i es confronten amb la seva pròpia fragilitat per entendre-ho com a part de l’ésser humà. Això és important i els joves ho tenen al seu favor. És veritat que hi ha més malestar, però també hi ha una desestigmatització més gran. Els joves tendeixen més a entendre la vulnerabilitat com una part de l’experiència humana i no com alguna cosa que s’ha d’amagar. I això ja és un primer pas enorme.

L’Altre Festival barreja artistes professionals i persones amb experiència pròpia en salut mental. Què genera aquesta trobada?

Genera una cosa molt especial. Aquí, abans que qualsevol altra cosa, hi ha la persona que ha de sortir a escena. Això travessa tota la manera de treballar del festival. En molts espais culturals, el més important és la tècnica o el resultat de l’espectacle. Aquí el més important és cuidar la persona i crear les condicions perquè pugui estar a l’escenari. Això transforma també la mirada dels professionals. Moltes persones que venim d’una formació acadèmica més rígida descobrim altres maneres de crear i entendre l’ofici, et canvien els paradigmes sobre allò que es pot fer i allò que no. I, al mateix temps, per a les companyies d’aficionats és molt potent compartir escenari amb artistes professionals. Genera referents i obre possibilitats per ambdues parts.

Què li agradaria que s’endugués algú que visita L’Altre Festival per primera vegada?

M’agradaria que sortís amb alguna pregunta oberta i una reflexió sobre la salut mental i sobre la importància de cuidar-nos col·lectivament, de la interdependència i la manera de sostenir-nos entre totes. Des de l’àmbit de les arts escèniques, m’agradaria que la persona entengués que la diversitat de veus és una riquesa. El món cultural s’ha perdut durant molt temps una part molt valuosa de la societat perquè s’ha elititzat molt. L’art hauria de ser un espai molt més obert, accessible i plural. I crec (i espero) que, a poc a poc, això comença a canviar.