Avui us presentem l’article de l’Elsa Corominas, gestora cultural i col·laboradora de La Independent, agència de notícies amb visió de gènere.
Us deixem una de les preguntes de l’Elsa amb les respostes de la Bea i en Manel. Tot l’article el podeu trobar aquí.
De quina manera els valors del festival per contribuir a la reivindicació de la diversitat es podrien fer arribar a la societat i a la medicina?
B.L.: Crec que el festival és la nostra proposta, de fet. Per una banda, pels continguts que oferim, però en la forma en si mateixa hi ha la nostra idea de com ens imaginem el món ideal: un festival és un espai de trobada entre persones, festiva; si a més li afegim gent fent teatre pels racons, ens intercanviem els rols del nostre dia a dia i fem una paella totes plegades, ja ho tenim. Crec que les persones quan ens situem en el nostre rol professional (o potser quan actuem amb predominança d’un rol per sobre d’altres) tendim a tenir excessiva certesa de com han de ser les coses, potser la manera de fer arribar aquests valors a la societat i a la medicina té a veure amb proposar de trencar aquestes idees de com han de ser les coses. Jo, personalment, tal com vaig mal aprendre a l’escola de teatre, pensava que era impossible tirar endavant un espectacle si els intèrprets arribaven tard a un assaig, doncs a l’Altre Festival he après que es pot tirar endavant un espectacle, d’una gran qualitat, fins i tot quan algú no pot venir el dia la funció! I amb això voldria remarcar que l’imprevist no hauria de tenir una connotació negativa (i, per tant, estigmatitzadora), simplement ha de ser part de la proposta, com qualsevol altra… i això és abraçar l’accessibilitat, la inclusió i la diversitat, trencar allò que tu penses del “com ha de ser”, perquè segurament aquest com ha de ser, és un “com ha de ser per a mi”, però no necessàriament per a ‘altre.
M.A.: La vida de les persones passa, en un 99,99% del temps, fora les consultes. La socialització i aprendre i gaudir de les relacions amb els altres és el fonament de la vida humana. Això no ho ensenyen ni els hospitals, ni els metges ni les pastilles, això has d’afavorir-ho creant espais de relació i interacció. El teatre, la dansa, les companyies, les bandes de música, les ràdios són aquestes eines. I l’Altre Festival és un generador, promotor i facilitador de tot això.
