Qui va ser el Josep Clusa?

Si coneixes una mica l’Altre Festival, segurament has sentit sobre el premi Josep Clusa. Un premi que vol reconèixer l’esforç i la força de les companyies que estan vinculades a les arts escèniques i la salut mental. Però qui és el Josep Clusa? Si vols entendre una mica més la filosofía d’aquest premi i l’ànima del nostre festival, llegueix l’entrevista amb la Thaïs, la filla del Pep. Ah, i al final d’aquesta entrevista també podrás descobrir els tres projectes finalistes d’aquesta edició!

Thaïs, tu has passat per tots els moments de l’Altre Festival, però perquè va néixer aquest festival?

Doncs coincideix amb la trista mort del meu pare l´estiu del 2013. Va ser a partir d´aquesta data que al meu company de vida, Manel Anoro, se li va acudir la idea d´organitzar aquest festival. El Manel és director de la companyia de teatre La Trifulga dels Fútils que va formar-se l´any 2000 justament per la proposta que el meu pare li va fer a ell quan encara era director del Centre de dia Pi i Molist de Nou Barris.

L´Altre Festival va sorgir amb la voluntat de poder trobar altres companyies de teatre relacionades amb el món de la salut mental per tot arreu, que es vulguessin conèixer i compartir experiències… tot plegat pensàvem que hagués agradat molt al meu pare, que hagués gaudit molt assistint-hi i que era una manera també bonica de recordar-lo.

I ara que ja ens hem ubicat una mica més, ens pots presentar el teu pare, el Josep Clusa?

Uff! Per a mi la persona més estimada que ja no està al meu costat i enyoro , però que per sort recordo molt i em serveix  de far a la vida…a part, crec que per al món de la salut mental també va ser algú molt lluitador i sobretot molt generós i genuí.

El pare va néixer a Barcelona durant la guerra civil en una família republicana que havia emigrat des d´un poblet de l´Aragó (El Grado).Va ser l´únic de 3 germans que va poder estudiar a la Universitat mentre els altres 2 ajudaven els pares treballant a la bodega Los de Aragón. Sempre recordava amb molt agraïment que ell com a fill petit va poder permetres estudiar el que li agradava. El Pep, nom amb el que era conegut el pare,  es va formar com a metge psiquiatre primer i després com a psicoanalista tenint com a alguns dels seus referents a pioners en la discilpina durant la República com Francesc Tosquelles i Emili Mira .Va participar molt activament en el procés de reforma psiquiàtrica al nostre país als anys 60 i va impulsar la reconversió de l´Institut Mental de la Santa Creu .Al final de la seva vida professional va fundar i va ser director del Centre de dia Pi i Molist durant molts anys.

Crec que molta gent el recorda com a incansable en la defensa d´una atenció a la salut mental i una sanitat pública, democràtica, progressista i de qualitat, sempre amb el valor d´una medicina humanista centrada en la persona i el seu entorn. Tenia una capacitat enorme per mantenir una força d´indignació i lluita per aconseguir una societat més justa i fer-ho sempre des del diàleg i l´afecte,  amb un somriure a la cara que apreciaven fins i tot les persones més allunyades ideòlogicament. Sempre que em trobo algú que havia treballat  o tractat amb ell, em parla de la seva calidesa i el seu sentit de l´humor i això em fa feliç perquè a casa era així també amb tots nosaltres.

Els que el coneixíem de més a prop només cal que diguem “cassumdena” i el recordem explicant alguna anècdota  per fer-nos somriure també a nosaltres.

Quin creus que és el seu llegat al món de la psiquiatria i les arts escèniques?

Ell sempre va donar valor a la cultura en el món de la salut mental. Quan dirigia el Centre de dia Pi i Molist, va impulsar propostes artístiques que facilitessin i acompanyessin la rehabilitació de les persones amb trastorns mentals perquè pensava que tot allò que ajudés a expressar i compartir sentiments  podia ser de gran ajuda i perquè gaudia a més del que  que sortia d’aquestes propostes:  clubs de lectura, pintura, companyies de teatre…tot hi tenia cabuda.

El seu llegat està reflectit totalment a l´Altre Festival : cada any que el fem, i ja en van 7!, me l´imagino per allà pululant i parlant amb la gent, sentint música, veient dansa i xalant com una mala cosa…hagués estat el fan número 1 malgrat els 90 anys que aviat cumpliria!

I ara imagina, si el teu pare podria formar part del jurat del premi Josep Clusa, quins punts valoraria més en els projectes presentats? Què recomanaries a les companyies i artistes que volen formar-ne part d’aquest premi?

Segurament valoraria molt la capacitat de les companyies per arribar a formar part d´un grup de persones amb un objectiu comú i que els projectes  fessin arribar la cultura com una manera més de promoure la salut mental de totes. Recomanaria a les companyies i als artistes que no deixin de provar-ho i ens expliquin sense barreres quines són les seves il.lusions i els seus projectes.

Felicitats als tres projectes finalistes seleccionats: Escenaris Especials, Cia ALMA i Les Impuxibles.